La ciutat de Kobane va ser mundialment coneguda el 2015 per la seva resistència contra Estat
Islàmic. Aquest fet ha marcat els seus joves, però també ho han fet els importants canvis socials
que s’han dut a terme a la zona autònoma del nord i l’est de Síria. La Zilan és escriptora i li
agradaria poder viure tranquil·lament, però l’amenaça d’una nova guerra no li permet construir
una vida normal. En Hussein, en canvi, va decidir allistar-se a les forces d’autodefensa kurdo-àrabs.
Els dos intenten construir el seu futur enmig de la destrucció de la guerra i l’esperança de la
revolució.
Sinopsis
Des de l’anomenada revolució de Rojava iniciada el 2012 fins avui dia, el nord i l’est de Síria ha
viscut una sèrie de canvis socials que l’han propulsat a ser un territori pioner dins d’Orient Mitjà.
Gairebé 10 anys més tard, tota una generació ha crescut amb uns valors -alliberament de la dona,
ecologia social i democràcia radical- oposats als que fins llavors promovia el Règim Sirià.
Tanmateix, a la ciutat de Kobane trobem realitats ben diverses; des d’aquells que viuen els canvis
socials amb fervor fins als que pensen en emigrar a Europa. A través de les històries de vida de la
Zilan i en Hussein connectarem amb la realitat de diversos joves, les seves pors i els seus anhels;
recorrerem els escenaris on van tenir lloc la guerra contra Estat Islàmic, les posteriors massacres
contra població civil i coneixerem la lluita de les dones que treballen per despatriarcalitzar la
societat.
I malgrat tot, la guerra a Rojava continua. A pocs kilòmetres de Kobane ens trobarem atrapats
enmig d’un bombardeig per part d’aquells que van iniciar la revolució a Síria i que actualment
conten amb el suport de Turquia. Tot plegat, davant la passivitat de Rússia, també present a la
zona.
Personatges.
Zilan Hemo
La Zilan és el primer personatge que coneixerem. Serà el fil conductor al llarg del documental per
connectar-nos amb històries d’altres joves.
«No volem que Kobane sigui tan sols coneguda per la guerra», diu la Zilan. Aquesta escriptora de 24 anys ens obre les portes de casa seva, el seu cap i la seva intimitat per explicar-nos el que representa viure la contradicció d’estar vivint una revolució i a la vegada poder morir qualsevol moment. També recordarem la massacre comesa per Daesh que va matar la meitat de la seva família i debatrem l’anhel dels joves de marxar a Europa tot caminant pel barri en runes.
“La guerra no permet a les persones complir els seus somnis”. Zïlan Hemo
Hussein Ferman
A pocs quilòmetres de Kobane, Ain Issa, en Hussein viu a la línia de front. Sap que pot morir qualsevol dia, però ha decidit defensar la seva gent. «Si no ho fem nosaltres qui ho farà?». L’acompanyarem a primera línia per conèixer el seu dia a dia i tenir una visió més àmplia sobre el conflicte sirià, que acumula ja més de deu anys d’hostilitats.
Siwar Mohamed
Mantenir els ànims alts és important a l’hora de motivar joves per a què no marxin a Europa. En Suar forma part dels joves revolucionaris, per això el seu discurs és calent. Caminant pels escenaris on va tenir lloc, coneixerem com va ser l’ofensiva d’Estat Islàmic i el rol que hi van tenir els joves. També l’acompanyarem en una marxa de torxes fins el cementiri on hi ha enterrats els que van morir defensant la ciutat.
Dilber Yussef
La Dilber és una dona decidida que, malgrat un rostre marcat per les dificultats, ha pres un rol de lideratge dins del moviment de dones. Celebrarem el 8 de maig amb ella i coneixerem com veu el futur de les dones de Kobane.
«Les dones abans eren esclaves; els homes també, però les dones més»
Coni Docolomansky
Aquesta catalana nascuda a Buenos Aires el 1976 és una brigadista internacional que viu a Rojava. Actualment és membre de la Comuna de Cinema de Rojava, on participa en la gravació de pel·lícules. Des de que es troba al Kurdistan ha participat als films Sinjar i la nova producció d’Alba Sotorra El Retorno, la vida después del ISIS, fent- ne el so directe.
Per què aquest documental?
El projecte sorgeix arran de la llarga estada que els seus productors han fet al Kurdistan sirià.
Després de conviure amb la societat kurda durant dos anys han decidit plasmar les seves pors i
anhels dels en aquest projecte. També com a homenatge a la ciutat de Kobane, una ciutat que va
atraure les càmeres d’arreu del món durant la guerra però on poques han tornat per veure com ha
sigut la reconstrucció.
L’equip: